JOC AMB SCRATCH

El joc que hem intentat reproduir i programar en Xavi Mora, en Raúl Jiménez ha estat el "space invader" o "marcianitos". El procediment ha estat el següent:

Primer de tot, vam crear tots els fons i botons que necessitaríem en el joc. Després, vam crear els personatges, en aquest cas les naus i les vam programar. Un cop programades les naus, vam crear els míssils i els van programar també.

Ens hem trobat amb diverses dificultats a l'hora d'acabar de programar el joc, perquè les naus i els míssils no estàven sincronitzats i ambdós tenien problemes quan havíen d'aparèixer i desaparèixer.

Com a conclusió, podria dir que hem utilitzat gairabé tots els apartats i possibilitats que Scratch ens dona, ja sigui en les diferents ordres que conté o en el fons i el so. Podria dir també que el joc a quedat bastant realista i és força divertit.

http://scratch.mit.edu/projects/22946628/

TASCA 11: VÍDEO AMB STOP-MOTION

Títol: L’arca de Moé.

Autors: Cristian Jiménez i Xavi Mora

Data de producció: Maig del 2014

Sinopsis:

Molt de temps enrere Moé va decidir reunir una parella de cada espècie animal en un vaixell de dimensions extraordinàries a causa d’una inundació que va durar 40 dies i 40 nits.

Finalment, arriben a una illa paradisíaca on recomençar la civilització el sud-oest d’un món perdut. Moé baixa a tots els animals del vaixells i els deixa lliures. Com que és una illa, Moé no està preocupat en que els animals s’escapin. Moé construeix una casa pròpia per a poder sobreviure. Poc a poc i dia rere dia els animals comencen a desaparèixer d’una manera inexplicable. Moé s’assabenta i decideix rastrejar la illa per a trobar-los. En aquesta expedició es topa amb un castell i decideix entrar-hi. No obstant, els seus agressius habitants li ho impedeixen.

Després d’una àrdua batalla amb als seus animals com aliats, aconsegueix conquerir el castell i alliberar als presoners. Ara que tot a passat Moé crea un règim autoritari on els seus animals són esclavitzats fins a la fi de les seves vides.

Story-line

1. Moé reuneix una parella de cada espècie animal de la terra en una Arca.

2. Després de 40 dies i 40 nits l’Arca arriben a una illa.

3. Moé allibera els animals.

4. Misteriosament, els animals comencen a desaparèixer.

5. Moé sospita d’un castell proper i decideix atacar-lo.

6. Després de molts dies de lluita sol junt als seus animals consegueix fer-se amb el poder del castell.

7. Moé esclavitza als seus animals.

Producció i post-producció

L'objectiu d'aquest treball era crear un vídeo d'una durada superior als 20 segons creat amb la tècnica de stop-motion.

Per a fer-ho, primer vam pensar la història i vam redactar la sinopsi. Més tard, vam "dividir" aquesta sinopsi en els punts principals per tal de crear la story-line. Després, hauríem d'haver fet la story-board, però no la vam poder entregar en el termini adequat.

Un cop fet tota la pre-producció, vam quedar i vàrem fer les imatges amb la càmera a poc a poc per tal d'intentar reproduir l'efecte d'un stop-motion. Finalment, vam editar el vídeo, li vam incorporar música i altres efectes i el vam pujar a vimeo.

Aquest és el resultat final:

http://vimeo.com/97432484

TASCA 10: UNA ANIMACIÓ AMB PIVOT ANIMATOR

Aquesta tasca consistia a fer una animació amb Pivot Animator de més de 20 segons.

Per a fer-ho, més instal·lat el programa i també més descarregat una carpeta amb més figures pel programa. Amb tot això. i explorant totes les eines que et dona el programa, he creat la animació sense gaires problemes.

En aquest enllaçtrobaràs l'animació amb pivot animator en format GIF:

https://docs.google.com/file/d/0B1mV6AOsWcS6VXl0SHpBOTFPcUk/edit

TASCA 3: LLENGUATGE AUDIOVISUAL III (tipus de plans)

ACTIVITAT 4

Per parelles o individualment, feu un cop d’ull al bloc Llenguatge cinematogràfic (i més concretament vegeu l’apartat que parla dels punts de vista). Trieu un dels clips d’exemple i transcriviu les imatges en un petit guió, tot recollint la càrrega emotiva (amb paraules) que recull la càmera subjectiva.

Jo he triat el clip de trainspotting 2, on es pot veure dos tipus diferents de càmeres (la objectiva i la subjectiva) en un curt espai de temps.

En la primera part de la escena, podem veure la presentació i situació del personatge, que es troba corrents pel carrer. La càmera és objectiva.

En a segona part de la escena, podem veure com des d'una càmera subjectiva se'ns mostra el que veu el personatge. Aquesta situació genera molt més tensió que no pas l'anterior.

En la tercera part de la escena podem veure un altre cop una càmera objectiva de com descansa el personatge. La tensió de la escena torna a relaxar-se.

ACTIVITAT 5

Mireu atentament el vídeo seguent i identifiqueu els diferents plans que ja coneixem. Anoteu-ne un exemple de cada, com a mínim.

(Per fer-ho, la manera més fàcil és fer una llista de tots els tipus de pla i a continuació visionar el fragment de video i fer captures de pantalla de cada tipus de pla).

Pla de conjunt

Pla mitjà

Pla de detall

Gran pla general

Primer pla

Pla general

TASCA 2: EL LLENGUATGE AUDIVISUAL II (Llei dels terços)

Totes aquestes fotografies compleixen la llei dels terços perquè les persones es troben situades (fotografies 1,4,5,6) a sobre de les línes, sense ocupar cap d'elles un espai plenament central. A més, la composició del seu fons es divideix en la majoria entres terços, fent la foto més harmònica.

FOTOS DEL WORLD PRESS PHOTO:

FOTOS DE MAGNUM:

TASCA 1: LLENGUATGE AUDIVISUAL 1 (dins el camp)

ACTIVITAT 1:

Observa atentament les dues imatges. Tria’n una i, en una graella, escriu el que hi veus “dins del camp” i el que creus que hi ha “fora de camp”. Posa’t amb un company o companya que hagi triat l’altra imatge i completa les columnes de la graella.

	IMATGE 1	IMATGE 2
DINS EL CAMP	-Un mirall. -Una casa amb una porta al fons.	-Una ombra de un mostre i una ombra d’unes escales. Una paret.
FORA DEL CAMP	-Dues persones mirant el mirall. -Una casa de dues plantes. -Un cotxe al jardí.	-Un monstre. -Unes escales.

ACTIVITAT 2:

- En quins moments i plans fa servir el “dins de camp”?
  Fa servir el dins el camp en la primera escena quan encara no ha arribat la segona parella.

- I en quins moments fa servir el “fora de camp”?
-Fa servir el fora del camp durant la discusió entre les dues parelles sobre la separació.

- Quins efectes creieu que aconsegueix amb aquesta tècnica?
   Crec que els efectes que té són principalment una sensació de manca d'estabilitat i de confusió.

ACTIVITAT 4 D'SCRATCH

La activitat 4 consistia a fer una "calculadora" amb scratch per tal de crear un joc de càlcul mental.
Per fer-ho, hem hagut d'utilitzar moltes de les coses que haviem après a les pràctiques anteriors a més de ututilitzar una gran quantitat de variables, sensors i operadors. Després de fer això, he canviat l'escenari i he recol·locat les variables per la pantalla.
Aquest és el resultat final:
http://scratch.mit.edu/projects/21968748/